Utopia

Diuen els crítics de la Utopia que el seu concepte allotja el totalitarisme. Tant de bo tots els reaccionaris del món fossin com Plató, que va inventar-la sense anomenar-la, només mirant d’acostar-se a un Ideal de Justícia, plenament conscient de la paradoxa; de que allò que podria ésser, probablement no sigui, però oi que podria ser? Allò que Plató constata  al s. IV aC i que Thomas More rebla al s. XVI és que l’Ideal (d’un) o la Utopia  (de l'altre)  “només té sentit per oposició a l'estat present de les coses” que l'Ideal de Plató o la Utopia de More, no són res més que una hipòtesis crítica per a la recerca d'un demà millor, una tasca (i)realitzable per voluntat i acció exclusiva dels homes. No hi ha en el fons intencionalitats diferents entre les dues visions, només en detalls que des de la perspectiva contemporània em semblen nimis. 

Potser la Utopia és un concepte inútil, com deia Saramago, però tal vegada profundament necessari. Plató primer i More després entre d'altres,  van inventar allò tan actual “ d'un altre món és possible” i potser la necessària inutilitat de la Utopia sigui la que descriu l'escriptor Eduardo Galeano quan diu “La utopía está en el horizonte y luego de que camino diez pasos está diez pasos más allá...y  por más que camine no la alcanzaré jamás. Pero para eso sirven las utopías: para caminar".

No sé si la  Utopia allotja el totalitarisme però sé que allò que no tenen els seus crítics és, ni objectivitat, ni sentit de l’ humor.