7 de juny 2011

El CONCA dels millors.

El “govern dels millors” ha decidit escombrar d'un sol cop les engrunes reformistes tímidament impulsades per set anys de govern i desgavell tripartit de pseudo-esquerra. Ho faran d'una sola vegada, per evitar el desgast que el debat punt per punt els suposaria, mitjançant una macro llei que anomenen “Òmnibus” que abasta, modifica, elimina o retoca, centenars de normatives, disciplines, aspectes i àrees de govern tan diverses, disperses i sense relació intrínseca com per exemple la supressió del registre únic i públic d'accés a la vivenda de protecció, que posaran en mans dels agents immobiliaris, l'assistència sanitària pública a les persones, que exigirà un mínim de sis mesos d'empadronament, les sancions a la prostitució de carrer, o la reducció a mera caricatura del CONCA (Consell Nacional de les Arts i la Cultura).

L’aparició del CONCA  havia suposat el gran pacte de mínims dels sectors culturals i artístics del país amb els polítics i introduïa, encara de manera tímida, el principi de la independència en la gestió de les polítiques artístiques i de creació respecte els governs a imatge i semblança dels “arts councils” dels països avançats. Un gest, un principi d’acció en matèria de política cultural que encara que tímid, “el govern dels millors”  amb el “millor” dels consellers de cultura possibles, no podia tolerar perquè simplement, si són “els millors” per a que cony necessiten el consens o la participació de ningú? Al respecte i des del meu punt de vista, tres observacions: la primera és que el “govern dels millors està o es creu que està legitimat  per les urnes per fer el que li doni la gana. La segona, que la culpa de tot plegat és fonamentalment dels responsables culturals dels dos govern anteriors (entre els qui “casualment” també va estar el mateix “millor” dels consellers de cultura possibles) de les seves trifulgues de pati d’escola, del seus tacticismes estrets i curts de mires, dels  clientelismes i de les servituds evidents i manifestes als lobbies de sempre, de la poca generositat democràtica, dels ego trips i  les borratxeres de poder.En definitiva, de practicar les mateixes polítiques i maneres que la dreta sap fer tan bé. I la tercera, que els agents culturals i artístics del país amb comptades i valentes excepcions, segueixen callats, fent la puta Ramoneta.

No hi ha dubte. Ara sí, i gràcies a tots plegats, tindrem el “millor” Consell Nacional de les Arts. Potser el CONCA que ens mereixem?

Vídeos

Loading...