Polítiques culturals fracassades: Continents versus continguts.

La construcció de museus, arxius, teatres, auditoris, sales d’exposició, biblioteques i altres equipaments culturals com escoles, centres d’ensenyament artístic, etc, promoguts en democràcia per les polítiques públiques al nostre país, hauria d’haver contribuït enormement no nomes a la universalització de l’accés a la cultura, sinó també a la culturització i el refinament crític de l’esperit i la mentalitat dels seus ciutadans. Per contra però, som molts els qui compartim la sensació que el ciutadà s’allunya cada cop més de la cultura, que determinades pràctiques culturals o artístiques queden més que mai, circumscrites a determinats cercles socials, que els nivells de fracàs escolar en les etapes educatives més determinants, així com en els anomenats ensenyaments artístics va incrementant de manera perillosa i que dia a dia guanya terreny la tendència a la desinformació, la confusió o l’ analfabetisme cultural d’una gran part dels nostres veïns. Una situació paradoxal, a poc que es faci repàs de les infraestructures i equipaments amb que ens hem dotat, provocada per polítiques que han primat la despesa il•limitada en els continents i han desatès absolutament la inversió en els continguts. Als nostres governants, com als nostres empresaris, la cultura o l’educació els interessa molt si dona opció al marge lucratiu i la comissió, i és clar que en un país arrabassat per quaranta anys d’ostracisme cultural, el marge que hi havia per explotar era prou ample. L’aposta institucional pública per la cultura ha estat claríssima: totxo a dojo, fins convertir la cultura en excusa de multi milionàries operacions urbanístiques o immobiliàries. La gravetat de la situació econòmica que estem travessant hauria d’obligar-nos a revisar completament tot el que s’ha fet per mirar de transformar en autèntics actius pel nostre país, tanta muntanya de totxo i faramalla cultural de disseny. Molt em temo però, que la única ocurrència dels administradors sigui resseguir les pautes dictades pels especuladors financers i retallar, reduir o suprimir els pressupostos destinats a l’activitat sociocultural ordinària de les nostres viles i ciutats amb tots i cadascun dels seus estupends equipaments inclosos. Tant de bo m’equivoqui.