23 de set. 2010

Implosió


Partitocràcia i corrupció, són els pilars fonamentals que sostenen a la major part dels governs “democràtics” d’aquest nostre món més proper. El grau de solidesa d’aquests pilars, és directament proporcional a la feblesa dels sistemes educatius. Com més subdesenvolupat és el sistema, més sòlids i gruixuts són els pilars. El nostre país és apunt d’encapçalar el llibre dels prodigis: 30 % de fracàs escolar a secundària, 20 % d’atur del qual un 40 % és juvenil, el que pot acabar convertint-se en un dèficit estructural, a Catalunya un 45 % dels joves entre 18 i 25 anys són “ni ni”, és a dir ni estudien ni treballen. No em trec de la màniga aquestes xifres, estan dia si, dia també, en els informatius i les notícies de la premsa generalista. Posen els pèls de punta. A casa nostra però, el circ electoral ha començat i a la vista del que es va exhibint, no sembla que aquests aspectes siguin el centre del debat. La discussió política segueix centrada en la retòrica buida i la simbologia, nacionalisme d’uns versus independències d’altres, curses de braus i correbous, xenòfobs casposos encomanant-se a l’ apòstol Santiago, presidents penitents fent genuflexions a Wall Sreet , visites del Papa pagades amb els diners dels contribuents, fins i tot dels musulmans als qui neguen mesquites i minarets. Cerco en el diccionari els significats del mot “implosió”. N’hi ha un que m’agrada, fa referència a l’astrofísica, diu: precipitació violenta de la matèria d’un astre cap al seu centre, no m’agrada però el qualificatiu, així que em conformo amb el més comú: acció d’esbotzar-se, de rompre’s sobtadament de fora a dins, en cedir les parets d’un recipient sotmès a una pressió exterior superior a l’interior. Nomes cal seguir pressionant.

Vídeos

Loading...