2 de maig 2010

Llei d'Economia sostenible o com acabar d'una vegada amb la cultura.

Els va costar admetre-ho però finalment ho van fer: greu crisi econòmica. Zapatero amb la perspicàcia que el caracteritza va afinar en el diagnòstic; esgotament del nostre model productiu i necessitat de canviar-lo. És clar que això ja ho venien advertint els grans organismes econòmics internacionals des de feia set o vuit anys, però bé, més val tard que mai. A partir d'aquí, el Govern trena les seves línies d'accions, reajustaments i reorientacions, mesures l'eficàcia de les quals, com el valor als que vam fer la mili i per allò de donar un marge de confiança, “se le supone”. Però a la vista de les mesures culturals de reactivació que proposa el seu projecte de Llei d'Economia Sostenible, això és: la negació més absoluta d'altre model cultural que no sigui el de la preservació, priorització i defensa a ultrança dels aspectes patrimonials de la propietat intel•lectual en benefici exclusiu de les indústries culturals i les societats de gestió, a la vista d'això em pregunto: on és el canvi de model que preconitzen? Frank Zappa deia que “ la política és el departament d'espectacles de la indústria”. En el nostre cas, de la indústria cultural.

Vídeos

Loading...