22 de set. 2009

La magnitud de la indecència.


La indecència creix exponencialment. Només cal seguir el dia a dia destriant de les notícies i informacions el que és essencial per asseverar aquesta primera afirmació. Pel que fa a l’àmbit de la cultura i les institucions, l’escàndol Millet i l’estafa en la gestió de la Fundació Palau de la Música n’esdevé el paradigma. El robatori ha deixat de tenir importància. A hores d’ara i gràcies a la seva auto inculpació davant el jutge, tots sabem que en Millet i en Montull són uns delinqüents de l’alçada d’un campanar, però la delinqüència no és per si mateixa indecent. El que els fa indecents i indignes és el menyspreu als ciutadans i a les institucions i l’arrogància que desprèn el seu comportament. De l’altra banda, un cop més, som testimonis de la ineptitud política, de la incapacitat i la manca de llums dels responsables de les polítiques culturals i dels líders i portaveus polítics disposats com a única resposta, a engegar els ventiladors i esquitxar-se de merda respectivament. En qualsevol país de tradició democràtica hi hauria un allau de dimissions. Aquí els partits no volen que el Parlament investigui. No volen que la seva niciesa es faci encara més pública. Perquè? Si és més que evident.


18 de set. 2009

Benvinguts al Circ Identitat


El circ polític i mediàtic ha instal·lat l'envelat al bell mig de la plaça major del país. Un referèndum de costellada augmenta el nivell de soroll de la tangana identitària. La pista s'ha omplert de bocamolls i portaveus, que es pronuncien, amb optimisme, amb pessimisme, amb discreció, amb exultació, a crits , en veu baixa, a favor, en contra, i els xupa tintes omplen planes i més planes de diaris de paper servils. Mentre tant, per la porta del darrera del Palau, en Millet-Udini i els seus ajudants treuen els diners a palades i se n'enfoten dels bocamolls, dels portaveus , dels xupa tintes i de l'audiència. Ningú pia. És que "l'affaire" no és un atemptat contra la cultura, el patrimoni i la simbologia identitària del país? Es que no se senten agredits i amenaçats? És que no són víctimes de la bufonada? o es que la tangana només serveix per tapar la nostra mesquinesa, la nostra incapacitat i la nostra covardia?

Vídeos

Loading...